Els resultats electorals de les passades eleccions al Parlament confirmen que Barcelona és lluny de ser, malgrat el tòpic, una ciutat unionista. Xifres en mà, l’independentisme va superar-hi per deu punts l’espanyolisme (47% contra 37%) en unes eleccions gens ambigües respecte l’eix nacional. Ara l’estudi realitzat pel geòleg i activista polític, Marc Belzunces, permet localitzar amb precisió on viuen els barcelonins partidaris de l’estat català. No només per barris, fins i tot per illes de pisos.
El treball s’ha realitzat a partir de les dades electorals per secció censal que publica l’Ajuntament de Barcelona. Belzunces ha incorporat en el bàndol secessionista el votant de partits que prèviament havien defensat l’Estat propi. És a dir, CiU, ERC, CUP i SI. El vot unionista ha correspost als qui van apostar en el seu sufragi per PSC, PP, C’s o UPyD. Altres partits com ICV-EUiA que, malgrat ser partidaris d’exercir l’autodeterminació, no s’han postulat a favor de cap dels dos projectes nacionals, n’han sigut exclosos.
El mapa que il·lustra la notícia mostra en color blau l’àrea de majoria independentista. Com es pot veure és predominant al centre de la ciutat i n’ocupa la majoria d’extensió. L’espanyolisme, en canvi, té en els seus dominis tot el districte de Nou Barris i zones properes al Besòs i la comarca del Baix Llobregat.
Gràcia, pinyol independentista
Ambdós bàndols tenen un nucli dur ben marcat i zones d’influència que dominen per majoria relativa. En el cas de l’independentisme, Gràcia n’és el pinyol de forma clara. El districte és sobiranista per majoria clara amb zones on aquesta tendència supera el 60% de la població. Aquest no és, però, l’únic cas. Antics pobles com Sant Andreu Palomar, Sants i Sarrià (tradicionalment titllat d’unionista), així com parts de l’Eixample, també presenten aquestes xifres.
Els resultats electorals de les passades eleccions al Parlament confirmen que Barcelona és lluny de ser, malgrat el tòpic, una ciutat unionista. Xifres en mà, l’independentisme va superar-hi per deu punts l’espanyolisme (47% contra 37%) en unes eleccions gens ambigües respecte l’eix nacional. Ara l’estudi realitzat pel geòleg i activista polític, Marc Belzunces, permet localitzar amb precisió on viuen els barcelonins partidaris de l’estat català. No només per barris, fins i tot per illes de pisos.
El treball s’ha realitzat a partir de les dades electorals per secció censal que publica l’Ajuntament de Barcelona. Belzunces ha incorporat en el bàndol secessionista el votant de partits que prèviament havien defensat l’Estat propi. És a dir, CiU, ERC, CUP i SI. El vot unionista ha correspost als qui van apostar en el seu sufragi per PSC, PP, C’s o UPyD. Altres partits com ICV-EUiA que, malgrat ser partidaris d’exercir l’autodeterminació, no s’han postulat a favor de cap dels dos projectes nacionals, n’han sigut exclosos.
El mapa que il·lustra la notícia mostra en color blau l’àrea de majoria independentista. Com es pot veure és predominant al centre de la ciutat i n’ocupa la majoria d’extensió. L’espanyolisme, en canvi, té en els seus dominis tot el districte de Nou Barris i zones properes al Besòs i la comarca del Baix Llobregat.
Gràcia, pinyol independentista
Ambdós bàndols tenen un nucli dur ben marcat i zones d’influència que dominen per majoria relativa. En el cas de l’independentisme, Gràcia n’és el pinyol de forma clara. El districte és sobiranista per majoria clara amb zones on aquesta tendència supera el 60% de la població. Aquest no és, però, l’únic cas. Antics pobles com Sant Andreu Palomar, Sants i Sarrià (tradicionalment titllat d’unionista), així com parts de l’Eixample, també presenten aquestes xifres.
ANC Cerdanyola 